Format Suggerit de Reunió Informativa de Menjadors Compulsius Anònims

“Ja no estic sol, quin alleujament saber que no sóc l’únic que sent i que fa aquestes coses, que hi ha altres persones que són exactament igual que jo.”

Aquesta és la reacció que gairebé tots nosaltres vam tenir quan vam arribar a Menjadors Compulsius Anònims. Per fi havíem arribat a casa.

Anteriorment, cadascun de nosaltres havia intentat aprimar-se i controlar el seu pes amb ajuda mèdica, injeccions, pastilles, acupuntura, hipnosis, psicòlegs, etc., o bé amb les últimes dietes de moda. Tots aquests mètodes són bons, però per a la majoria dels menjadors compulsius només van ser una solució temporal. Molts de nosaltres ens aprimàvem només per a tornar a engreixar-nos encara més que abans. En realitat el que passava és que nosaltres pensàvem que el nostre problema era solsament el menjar. El que ignoràvem és que les nostres emocions eren les causants de tot el problema.

Moltes vegades mengem per autocompassió, ressentiment i frustració i després a l’endemà ens despertem jurant-nos que no tornarem a sortir-nos de la dieta. Per descomptat, les nostres bones intencions no duraven molt temps i aviat tornàvem a la roda de les fartaneres, seguits de dietes, per a tornar novament a les fartaneres.

Tot això ho hem sofert en comú, però ara per primera vegada, des que coneixem Menjadors Compulsius Anònims, tenim quelcom que es diu ESPERANÇA. Gràcies a la companyonia que existeix en Menjadors Compulsius Anònims ja no ens trobem sols, anem coneixent a persones que han sofert el mateix que nosaltres i que a més ens ofereixen afecte i una total comprensió del nostre problema.

Descobrim que el que més ens ajuda, és ajudar a uns altres amb aquest mateix problema. Aprenem que hem d’admetre amb tota sinceritat cap a nosaltres mateixos que som menjadors compulsius i que som impotents davant el menjar, aquest és el primer pas cap a la recuperació.

Des que vam tenir la nostra primera reunió el 19 de gener de 1960, hem trobat quelcom que mai havíem tingut abans: UN MÈTODE PRACTICABLE QUE ENS PERMET DETENIR LA NOSTRA MALALTIA COMUNA, UN DIA ALHORA. El programa de recuperació de Menjadors Compulsius Anònims és idèntic al d'Alcohòlics Anònims, vam utilitzar els mateixos 12 passos i les 12 tradicions. Canviant solament les paraules alcohol i alcohòlic, per menjar i menjador compulsiu.

En menjadors compulsius anònims vam descobrir que tenim una malaltia que ens afecta a tres nivells; el físic, l'emocional i l’espiritual. Hem après que per a mantenir el nostre pes normal i viure d’una manera satisfactòria, hem de buscar la recuperació a aquests tres nivells.

Emocional

Per a viure és necessari menjar, però per al menjador compulsiu el menjar és necessari per a enfrontar-se a la vida. Tota emoció, ja sigui agonia o éxtasis es rep fugint cap al consol que suposadament ofereix el menjar. En Menjadors Compulsius Anònims, vam descobrir que mengem perquè alguna cosa ens menja per dins, posant els 12 passos en acció, aprenem a enfrontar-nos a les desgràcies i alegries de la vida, a controlar les nostres emocions sense consolar-nos amb l’excés del menjar.

Espiritual

El tenir suficient força de voluntat és un somni que poques vegades assoleix el menjador compulsiu (si es tingués força de voluntat, aconseguiria aprimar-se i no tornaria a engreixar mai més). En Menjadors Compulsius Anònims vam admetre que no tenim cap voluntat sobre el menjar, que som totalment impotents i que per tant necessitem un poder extern que ens ajudi a recuperar-nos. Alguns menjadors compulsius, incloent agnòstics i ateus, trien a altres membres o al grup en conjunt, com el poder superior a ells mateixos. Els altres opten per diferents interpretacions d’aquest poder i en general adopten el concepte de Poder Superior tal com ho comprèn l’individu.

Físic

La compulsió pel menjar és una malaltia que normalment es nota en el pla físic, n’hi ha prou amb mirar a un individu que la pateix per a saber-ho, per la qual cosa difereix d’altres malalties. Per tant, cap programa de recuperació per a la reducció i manteniment del pes estaria complet si no tractés dels mètodes més pràctics per a “MENJAR PER A VIURE” sense tenir mai més que “VIURE PER A MENJAR”.

Abstinència

Dins de Menjadors Compulsius Anònims, ABSTINÈNCIA significa abstenir-se de menjar en excés, practicant un pla de menjar mitjançant el qual assolim la nostra abstinència. L’experiència ens ha demostrat, que el millor són tres àpats al dia moderats i sense menjar gens entre ells, excepte begudes amb baix o nul poder calòric.

No obstant això alguns menjadors compulsius anònims per necessitats de salut han d’efectuar 4 o 5 ingestes de menjar, el seu compromís consistirà en no menjar gens entre àpats, i respectar el pla d’àpats moderat.

Aconseguir disciplina en l’àrea del menjar, ens possibilita aconseguir-la en altres àrees de la nostra vida.

Individualment evitem prendre aquells aliments que activen la nostra compulsió.

Només per Avui

Puc fer qualsevol cosa durant 24 hores, que no podria fer durant tota la meva vida. Això va suposar una forma totalment nova de pensar. Abans d’arribar a Menjadors Compulsius Anònims, consideràvem el nostre problema de pes globalment i exclamàvem: “Per què m’he d’esforçar?, és massa per a mi, és impossible que ho aconsegueixi .” Així que, ni ho arribàvem a intentar de debò. El mateix ens passava amb altres problemes, que per trigar molt en resoldre’s, ni ho intentàvem, ja que el temps tan llarg, ens desanimava per complert. Ara hem après a dir “AGAFA-T’HO AMB CALMA”, només hem de prendre’ns la vida de dia en dia, de quilo en quilo. No hem de mirar a tota la nostra vida d’una sola vegada. Sabem que hem de planificar la nostra vida d’alguna manera, però una vegada que ho planifiquem, la única cosa que podem fer és actuar només un dia alhora.